A la fi tenim una novel·la en què es dóna la doble circumstància d'estar escrita en la nostra llengua i que l'acció discórrega en temps de Magdalena, la qual cosa la fa encara més interessant. Però primer hem d'afanyar-nos a deixar ben clar que no és un relat novel·lat de les festes sense més, encara que també ho siga en bona mesura; té també una visió nova i peculiar, a vegades àcida i molt mediterrània, de la gran setmana festera de Castelló. En qualsevol cas, és una obra que importa per si mateixa, en el contingut novel·lesc, i amb el valor afegit del seu component magdalener.
Albert Garcia Pascual i Rubén Montañés Gómez, els seus joves autors, un especialista en informàtica i un acabat de doctorar en filologia grega, conten que s'ho van passar de conya a l'escriure aquesta novel·la que, de primera intenció, van firmar com "Daoíz" i "Velarde". Declaració d'independència?. Avís als navegants?. Tot va començar quasi sense pensar-ho, de colp i volta, i sense que cap dels dos tinguera molt definit on els anava a portar aquell fil del que havien començat a tirar. A poc a poc la història va anar creixent cada vegada més en la seua imaginació amb noves situacions que es contaven l'un a l'altre i plasmaven al bot en les pàgines obertes de l'ordinador. Era un original que, al mateix temps, s'enriquia amb una sèrie de valuoses aportacions que sorgien en les successives revisions del que anaven deixant arrere, però mai com a text definitiu, fins que li van posar el punt i final. Així va arribar a les nostres mans. Amb tota la frescor d'una "òpera prima" en la que el lector es contagia de la il·lusió dels autors, novell l'un i no tant l'altre..., i des del primer moment, entra de ple en la més inquietant complicitat i en el context de la trama.
Escrita en clau d'humor, amb un llenguatge ric en matisos, àgil i directe, adornat amb unes pinzellades a manera de traços de caricatura que són com lledons disparats amb un canut a l'orella, manté un ritme de guió cinematogràfic i regust a telefilm.
[...]
Albert i Rubén, intrèpids reporters a la galàxia d'Internet, més que presumptes implicats en les pàgines de "Vilaweb Castelló", ens ofereixen aquesta primera producció de la seua factoria literària, una novel·la que podríem qualificar de novel·la negra magdalenera, tan negra com la brusa del vell llaurador, com la brusa del fester, i un d'eixos llibres davant dels quals un, per molt que es resistisca, al final acaba llegint-los d'una tirada. Certament, ens trobem ací amb una Magdalena més que moguda. Inquietant i divertida. Un corrent d'aire fresc que porta l'aroma de la primavera al panorama literari en aquest país castellonenc. 

Del pròleg a càrrec de Paco Pascual